Una automatització és una feina que descrius en llenguatge natural i que Yellow compila en un pla determinista per executar-lo més tard, sense tu al davant. N'hi ha una sola mena de cosa, amb quatre maneres de disparar-se:

Es dispara… Nom On viu Exemple
En desar un registre Accions Al model (o a un registre concret) «Quan un contracte passi a Signat, crea la primera factura.»
En validar un registre Validacions Al model «L'import ha de ser coherent amb el nombre d'hores; si no, explica per què.»
Amb el rellotge Rutines A l'entorn «Cada dilluns a les 8, proposa la renovació dels contractes que vencen aviat.»
Amb un clic de l'usuari sobre un registre Ordres Al model «Genera la carta de benvinguda d'aquest client.»

El que escrius és el fitxer font (un .md): què vol dir la feina, pas a pas, amb els noms reals dels models i propietats. El que s'executa és el pla compilat (un .yaml): passos concrets amb identificadors, sense ambigüitat, que pots llegir i que no canvia fins que no recompiles. Entre l'un i l'altre hi ha el compilador, que et pot tornar preguntes quan la font no és prou clara, i avisos quan el pla que ha pogut fer és fràgil.

On les trobes

El panell Automatitzacions, a la barra lateral, llista totes les automatitzacions de l'entorn: les de cada model i les rutines de l'entorn, amb un filtre per mena. Cada entrada mostra la mena, l'abast, com es dispara i el seu estat:

  • Compilada — el pla és vàlid i està al dia amb la font.
  • Recompilació pendent — has desat la font després de l'última compilació.
  • Té preguntes — el compilador necessita que aclareixis alguna cosa abans de donar el pla per bo.
  • Ha fallat — l'última compilació no ha produït un pla vàlid.
  • Sense compilar — hi ha font però encara cap pla.

El detall té tres pestanyes: la font (editable; en desar-la es recompila sola), el pla compilat (només lectura) i les execucions, amb cada disparada, el resultat, la durada i l'enllaç a la transcripció. Les validacions no deixen transcripció i no tenen execucions.

Els fitxers font també es poden editar com a fitxers normals des de l'explorador, a la carpeta del model o de l'entorn. Quan el fitxer és una automatització, l'editor mostra el botó Obre a Automatitzacions per saltar al panell, on tens l'estat, les preguntes i les execucions del mateix fitxer.

Com les crees

  • Des del xat. Demana-ho amb paraules: «Crea una rutina que cada divendres…». L'assistent escriu la font, la compila, llegeix el veredicte i ho repeteix fins que compila neta; després t'ho resumeix i t'indica on és.
  • Des del panell. El botó de nova rutina crea una font en blanc amb una plantilla; les accions, validacions i ordres es creen com a fitxers a la carpeta del model.
  • Amb «Millora». Un assistent d'edició al costat de la font: respon les preguntes del compilador, proposa una font més completa i te la mostra com a diferències que acceptes o no.

Què fan amb les dades

Una automatització actua amb permisos reals quan es dispara. Les accions, validacions i ordres s'executen com la persona que ha desat, validat o fet clic. Una rutina privada s'executa com qui l'ha creat; una rutina compartida amb l'equip s'executa com una aplicació de l'organització, amb els permisos que aquesta tingui.

Les escriptures que fa una automatització segueixen la política d'escriptura del model: si el model demana revisió, els canvis queden com a propostes a la safata en lloc d'aplicar-se. Una automatització també pot proposar explícitament en lloc d'escriure, quan així ho demanes a la font.

Relacionat